A Corbières Minervois, muntanyes i altiplans ofereixen panoràmiques impressionants que van des dels Pirineus fins al mar Mediterrani. Vés al cel, sempre seràs recompensat!

 Alaric

Alaric, xoca amb el nom com una pancarta al vent. Va ser la d’un rei visigot que va ocupar la regió del Llenguadoc al segle V dC. Fins i tot es diu que les seves restes descansarien a les coves d’aquesta muntanya, als contraforts nord de les Corbières, a les quals va donar el seu nom.

Alaric

Per descobrir un panorama excepcional, des del Congosts congosts a prop de Camplong-d'Aude, el GR 36 us porta al senyal Alaric que culmina a 600 metres i al Roc de l'Aigle. Un altre accés és possible des de Moux agafant el GR77. Des d’allà, gaudiu de l’extensa panoràmica de 360 ​​° de la Muntanya Noire, la Mediterrània i els Pirineus.
En un dia clar podem distingir el canigó (dent de gos), el massís de Madres, el Carlit serrat, el punxegut Bugarach ...

Le Roc de l'Aigle Alaric
la roca de l'àguila de l'alaric damunt camplong d'aude

L’altiplà de Lacamp

L’altiplà de Lacamp es desenvolupa a 700 m d’altitud al límit occidental de les Corbières occidentals. És travessat per molts camins i presenta una vegetació forestal, replantada des del segle XIX. A l’ombra dels nombrosos arbres de coníferes, cedres, pins i avets, gaudireu d’un passeig ombrejat, amb una vista impressionant sobre la vall d’Orbieu, les gorges de les Termes i, amb bon temps, el canigó en el teló de fons dels Pirineus.

L’altiplà de Mouthoumet

L'altiplà de Mouthoumet (550 m sobre el nivell del mar) està format per roques sedimentàries marines, observades a l'època del plegament pirinenc. Amb bon temps, aquest terrer d’altura us ofereix una vista de la muntanya Noire al nord, l’emblemàtic canigó al sud i el mític Bugarach, el gegant dels Corbières (1231m).

La Bouisse

À Montseret, no dubteu a pujar a les ruïnes de Castell de Bouisse pel camí de senderisme anomenat "La terra de Mabile". Fins i tot si no us impressionarà les poques ruïnes, sabeu que la primera menció al castell data del segle XI i que, al llarg dels segles i de les urbanitzacions, s’ha convertit en un conjunt arquitectònic d’aproximadament 1 ha i mitja.

El panorama des de la part superior de l’esperó de Roque Longue val la pena mitja hora per pujar. Les restes del castell proporcionen el marc de belles pintures: els turons molt a prop del massís de Fontfroide a l’est; la terra ratllada dels relleus de Corbières al sud i a l’oest l’extensió que s’obre a la plana de Minervois i marca el límit del Corbières Nord.

La Bouisse Montséret
vista des del castell de la bouisse a montséret

L'ermita de Saint-Jacques, Saint-Martin de la Vernède

Aneu al granja de colzes a la ciutat de Sant-André de Roquelongue et suivez le ruta de senderisme que us portarà a les altures del massís forestal de La Vernède, a la localitat l’ermita de Saint-Jacques.

següent

Peatonal

L'ermita de Sant Jacques

Podeu admirar les ruïnes de l’antiga església preromànica dedicada a Sant Martí, que es va convertir en un lloc d 'ermita al segle XVII, però sobretot el conquistarà panorama al Montagne Noire i al seu Pic de Nore, el poderós Alaric des Corbières, el massís de Fontfroide, el Mont Saint-Victor i el Mont Tauch.

El Sant Víctor

Des de la part superior dels seus 420 metres, l’ermita de Sant Víctor domina les Corbières, mig arruïnades per mil anys d’història i vent. A finals del segle XII, el monjo Pierre Lerce de l’abadia de Fontfroide es va separar i es va establir amb un grapat de germans al lloc de la Pech Saint-Víctor, ocupada antigament per la petita capella en ruïnes. D’aquest mirador destaquen les llargues carenes de pedra calcària, superades per castells en ruïnes, en el fons de la garriga. Les vinyes ocupen les parcel·les planes d’aquest relleu turmentat on els rius han excavat profundes gorges per obrir un pas a les basses. Les maresmes salines contrasten amb les corbes del litoral. A l’horitzó, els Pirineus destaquen contra el cel blau de Catalunya i el massís del Canigó s’estén fins al mar.

Vue depuis le St Victor Fontjoncouse
vista des del mont saint victor a fontjoncouse

Mare de Déu de Recaoufa

Seguiu al poble de Villeneuve-Les-Corbières el camí de Notre Dame de la Récaoufa, en els passos de les antigues devocions marianes cap a la torre i l’estàtua de la Mare de Déu. La torre es va construir cap al 1869, segurament a un antic lloc de pelegrinatge. I es va reconstruir el 1975 després d'una violenta tempesta i la mobilització dels municipis de la regió de Durban. Avui aquest pintoresc lloc us ofereix una panoràmica a Alaric, Mont Saint-Victor, Mont Tauch i els pobles de Durban, Villesèque, Cascastel i Villeneuve.

Notre Dame de la Récaouffa à Villeneuve Les Corbières

Mont Tauch

Si es pren prestat el rastre dels càtars a la plana de Tuchan, es pot admirar el Muntanya Tauch. És una muntanya d’altitud modesta però que domina tota la part oriental del massís de les Corbières. El seu pic anomenat Pech de Fraysse (lo fraisse: freixe), però, s’eleva a 917 metres sobre el nivell del mar. Als seus peus, s’estenen les vinyes de la vinya de Haut Fitou. Al seu cim, aerogeneradors, com a tot arreu de la regió, i un relé de ràdio, el “Tour des Géographes”, accessible per una petita carretera sense sortida. Però quina carretera! L'ascensió de Tauch a peu també és possible des de Tuchan.

Vue depuis le Mont Tauch
vista des de la plana i el mar des del mont tauch