Sou aquí al país occità! La llengua d'Oc, derivada del llatí, ha alimentat les paraules dels seus habitants durant segles ...

Una llengua romànica

Occità es una lenga romana, coma sas vesinas, lo catalan, lo castilhan, lo portugués, italian, lo roman, lo còrse e lo francés (aquesta es la mens romana de totas). Ven del mescladís entre les llengües de les poblacions autoctònies i el llatí dels colonitzadors romans.

Els textos més antics es remunten al segle X. És en occità que el trobadors van difondre per tota Europa, a través de les seves cançons, els valors originals de la companyia.

Occità foguèt la primièra lenga modèrna per dotar-se d'un sistema de descripció de si mateix; les primeres gramàtiques daten de la debuta del sègle XIII.

El nom “langue d’oc” prové de la partícula afirmativa òc. L’expressió en llatí, lingua occitana apareix en un document de la Cancelleria reial el 1306. Els noms occità i langue d’oc tenen el mateix valor. El seu territori s'estén des de la Val d'Aran als Pirineus fins als contraforts dels Alps (província de Còni / Cuneo), des de Fenouillèdes a la vora del Rosselló fins a la marxa al nord de Llemotges; un espai molt vast i variat geogràficament, històricament, econòmicament, humanament i lingüísticament.

Després de les riques hores dels trobadors, la llengua va ser víctima de les vicissituds de la història. El segle XIX li va donar un ressorgiment literari, on va destacar el felibre Aquiles Mir, nascut a Escales. L’occità continua sent una segona naturalesa per als habitants d’aquest territori, un element constitutiu de la seva identitat., un prisma per entendre la regió i una obertura al món.

pétanque

Òc al present

La place de l'occitan en la societat ha canviat de presència general a principis del segle XX, un paper de llengua d’integració per a la immigració catalana, espanyola i italiana, a un estatus de llengua minoritzada en menys d’un segle. El declivi, impulsat per les pressions de la societat, es va accelerar després de la Segona Guerra Mundial, quan la llengua es transmetia cada vegada menys a les famílies. Exclosa dels mitjans de comunicació i de l'escola, va poder canviar el seu estatus per mantenir-se present i ser un factor fort en la identitat del territori, permetent entendre-ho i obrint perspectives.

Aquesta dinàmica es manifesta, entre d'altres, en el classes bilingües (servei públic a Lézignan-Corbières; escoles associades Calandreta) i una creació artística rica i dinàmica, al voltant del vestíbul Minervois amb Laurent Cavalié, Bartàs, Mal-Coiffée, la fanfarra Minervois, el Grop Òc caminant per les passes de Mans de Breish de La Sauze que va participar en la recuperació de la cançó occitana amb Claude Martí a principis dels anys setanta.

Els Artistes occitans conèixer el públic a diversos esdeveniments puntuals o regulars al territori de Corbières i Minervois: La Rués vers l'Oc / A fum cap a l'Òc week at the Espace Culturel des Corbières / Airòl cultural de Corbièras de Ferrals, Promaude events, Maison Gibert programmes, -vous of June of Total Festum, festival occità de Canet d'Aude, al març, la presència a la festa del conte a Cucugnan al juliol, el Festen 'Òc de Camplong a principis d'agost, els esdeveniments de L'Abribus a Montlaur, ...
Al juny, l’Encontrada reuneix a Capendu un dia d’entreteniment a milers de nens de les escoles Audoise que han seguit la consciència de la llengua i la cultura occitanes.

Les associacions culturals departamentals o locals són llocs de trobada i acció per a la llengua: Institut d'Estudis Occitans d'Aude, Grop Occitan de Fabresan, Grop Occitan de la MJC de St-André de Roquelongue, Grop Occitan de Canet d 'Aude ,, ...
Minervois i Corbières es troben a la zona de difusió de la ràdio associada occitana Ràdio-Lenga d'Òc-Narbona - 95,5 MHz, que parla principalment occità en un context de música occitana, llatina i mediterrània.

L’acció d’aquest moviment cultural actiu i divers consisteix a continuar la transmissió entre generacions i a permetre i desenvolupar l’ús de la llengua en l’àmbit dels mitjans de comunicació, institucions, cossos educatius i en la vida quotidiana. Per fer-vos una idea de l’evolució de la societat rural durant el segle XX, us aconsellem que consulteu, tal com vam fer per alimentar aquest lloc, les obres de l’operació Vilatges al País.

Per fer un balanç de la vostra pràctica de l’occità, podeu emprendre un vira-lenga sense ensopegar al llarg de les síl·labes:

Aviái una cabeta contra quatrepecolhat
Anèri a çò del quatrecontrepecolhair
El contrequatrepecolhaire no tenia el consquatrepecolhèri
E siaguèt tan plan contre quatrepecolhada
La coma és el contraquatrepecolhaire
Me aviá counterquatrepecolhada

 Vilatges al País-Cantó de Durban