A Corbières Minervois, les grans solituds i el clima dur han portat els homes a buscar el suport i el suport dels sants cristians. No us sorprengueu, doncs, de caminar, creuar-vos, petits oratoris i capelles que semblaran perduts enmig del no-res, plens de llegendes ...

Mare de Déu del Colombier

Per tant, la robusta silueta romànica del Capella de Notre-Dame-du-Colombier, us parlarà dels fills del Senyor de Montbrun-des-Corbières, que festegaven la vigília de Pasqua. Borratxos, van deixar anar els seus gossos a un pelegrí amb moltes ganes de conèixer-los. Un cop sobris, es van adonar que aquest home era el seu pare, que havia tornat de les croades. En expiació del seu delicte, van construir la capella i la van consagrar a la Mare de Déu del Colombier, en record de la coloma que va aterrar sobre les restes del seu pare.

Chapelle Notre Dame du Colombier Montbrun des Corbières
Notre Dame du Colombier a Montbrun des Corbières

Mare de Déu de Recaouffa

Agafeu les altures caminant cap a Notre-Dame-de-la-Récaoufa, a la ciutat de Villeneuve-les-Corbières. Un petit oratori, restaurat al segle XX, s’alça en un antic lloc de devoció mariana d’època moderna.

Notre Dame de la Récaouffa à Villeneuve Les Corbières

L'Hermitage St Jacques

"Un desert, al capdamunt de la muntanya" és el que va buscar el germà Jacques establint-se al capdamunt del Roquelongue, en un antic jaciment medieval, a l'antiga església de Saint-Martin-de-la-Vernède. Li va donar el seu nom: l’ermita de Saint-Jacques. Es pot accedir seguint la ruta a peu marcat amb el mateix nom.

Ermitage St Martin de la Vernède
l'ermita de sant jacques

Mare de Déu del Consol

La Passeig senyalitzat de Son Miré us permet descobrir agradablement el Capella de la Mare de Déu del Consol a Fabrezan.

Chapelle Notre Dame de Consolation à Fabrezan
Nostra Senyora de la Consolació a Fabrezan al peu de l'Alaric

La creu de Santa Suzana

El clima àrid va marcar la història dels homes d'aquesta regió, que van erigir una creu cap a Saint Suzanne, protector dels cultius contra la sequera segons els habitants de la regió. Llistada ja el 1538, la creu s’aixeca sobre Lézignan-Corbières, a l’antic Chemin d’Escales, al lloc d’un oratori i d’una capella rural desapareguda al segle XVI. El 1924, després d’una gran sequera, vam anar a pregar a la santa l’11 d’agost, la seva festa, perquè pogués protegir els cultius deixant que caigués la pluja. Achille Roussel, Félibre (poeta en llengua oc) de Lézignan, es va inspirar en ell per al seu fulletó La secada, que aleshores va tenir cert èxit. Cada any, L’11 d’agost, una processó va al peu de la creu per pregar a santa Suzanne. La ruta marcada de La Pinède Sant Jaume passeu per davant d’aquesta creu.