Ornaisons és un bonic poble el pont del qual, classificat com a "Estats del Llenguadoc", travessa l'Orbieu, les aigües del qual, es diu, antigament lluentons daurats. No es pot ignorar el campanar, una torre quadrada rematada amb un campanar d'espadanya de ferro forjat d'estil català que suporta dues campanes molt antigues. Aquest art català es troba en determinades façanes de cases, els revestiments de les quals estan esquitxats de restes de terracota. Als peus del campanar hi ha l'antic safareig que ofereix el seu refugi de frescor. El poble s'estén entre les planes de les Corbières i el Pech, una pineda molt acollida pels senderistes, els aficionats a l'esport i els amants de la natura.
Ornasons és un poble educat. El seu pont classat “dels Estats de Lengadòc” envolta Orbiu. Poiretz pas daissar de caire lo cloquièr, torre carrada cofada d'un campanal en ferre fabrejat d'estil català que sosten el-meteis doas campanas plan ancianas. Aqueste Catalan art se trapa dins unas faciades dels ostals amb los rebatadisses piquetats de degalhs de tèrra cuèita. Al pè del cloquièr, se trapa lo lavador vielh que balha son refugi de frescura. El poble està repartit entre els plans de Corbièras i lo Pèch, pineda pla presada dels caminaires, esportius amoroses de la natura.
• ORNASON
• Nom: del nom galo-romà Ornacius o Ornatus + sufis onem.
Per Carles Camprós, el nom poiriá prové d'ornus, nom de la maduixa aleshores, i de la sufixantia que remanda té un rec. Ornasons seria atal lo dominis del rèc dels òrnes.
• Digues: - Sèm entre Luc i Ornasons! (Sabèm no què fer, de què parlar). - A Ornasons, bevon a la dorna en plena temporada.
